Arquitectura és molt més que un art, o una ciènica. No pertany a un temps o estil determinat però se n'influencia; no és una representació dels pensaments socials o polítics, però els mostra en certa forma. És espai i llum i material, és proporció i composició, és "ni més ni menys del que cal".

Quan experimentes bona arquitectura, sents que podia ser d'altra forma: omple allò que manca al lloc i aporta allò que la gent necessita.

 

​

Demana remirar les coses que sovint obviem com a llocs comuns i ennobleix l'experència del món. Una sequència contínua d'entre-realitats i umbrals: dins i fora, foscor i llum, públic i privat... la perfecta unió.

​

​

"És tantes coses a la vegada, i tot i així és encara més que totes elles. Un pot tractar de dir què és, però mai s'hi acabaria d'ajustar. S'escapa del nostre abast, però tot i així podem sentir-ho. Ho reconeixe'm en veure-ho." - Louis Kahn

​

"Res és, tot esdevé"

Si només dissenyem allò que la gent ja té o vol, res nou emergirà.

​