Et proposen fer un retrat. Prens un llapis de mina tova i un full. Prens consciència de la mesura per enquadrar mentalment el dibuix, n'entens les proporcions bàsiques. Tot a punt, comença el retrat.

Observes detingudament la persona que resta quieta esperant ésser observada. Després d'una visió global decideixes per on començar: primer observes detingudament l'ull esquerra, tots i cadascun dels seus plecs, aquesta forma esfèrica recoberta parcialment per la pell, que anomenarem parpella, el mecanisme que amaga. Intentes descobrir la raó de cada plec, la direcció de cada marca, la profunditat de cada arruga... com resten enfonsats respecte la resta del rostre i no conceps com, tot i així, no t'hi fixes en el dia a dia.

I detingudament vas traslladant l'atenció a cadascun dels elements: l'ull dret, les pestanyes, les celles, el nas, la boca... Cap forma és igual, res és simètric.

Abaixes el cap, amb el llapis prens formes, mesures, comproves si les traces s'ajusten no només al que observes però també a alguns principis bàsics... Vas dibuixant, vas interioritzant.

Meravella la perfecció de l'ésser humà: cada detall ha estat acuradament pensat. Descobreixes la bellesa de cada persona que, per uns instants -el que dura un retrat- es dóna plenament a tu perquè n'analitzis tots els seus detalls que involuntàriament redueixes al intentar definir... Detalls que evoquen a l'interioritat del retratat, expressen cadascun dels seus sentiments, emocions... potser és vertaderament el rostre l'expressió de l'ànima, que el cor va lligat al cos i tot allò interior s'exterioritza amb gestos i expressions.

 

La mirada cap a l'art i cap a la vida es confonen. En l'elaboració d'un retrat no entens l'art com a instrument didàctic sinò com a mitjà d'expressió i coneixement a partir del qual s'intenta captar la bellesa, una passió que dóna força al món. L'ull de l'artista busca el significat ocult en la mirada quotidiana d'allò que contemplem. En les bones obres d'art l'artista evoca experiències que creen confusió entre l'art i la pròpia vida. Cal sempre tornar a mirar com si fos la primera vegada, però sense prescindir de tot allò après amb l'experiència i amb la vida. A mig camí entre l'existència i la veritat.

​