PROJECTE: Extensió del museu a l'antiga església de la Casa Misericòrdia.

 

Tenint en compte l'emplaçament del museu -a ciutat vella- la importància d'espais exteriors oberts resulta crucial.

L'encant del pati dels tarongers, a l'est de l'antiga església, es reconeix com a possible extensió del museu per a exposicions temporals o per a altres activitats en un futur no molt llunyà.

​

Altres aspectes que s'han tingut en compte a l'hora de definir el projecte són:

- L'església perd qualitat quan queda dividida en diverses plantes. Tal premisa comporta que l'església creixerà per la façana del carrer a partir d'una nova construcció de caràcter totalment diferent a l'existent, ja que no tindria sentit intentar copiar les mateixes característiques de l'església en desús, a la vegada que ens permet establir una relació formal amb l'existent museu.

- Els equipaments públics requereixen una organització fàcil i una entrada clara. La façana es plega per a marcar l'entrada en planta baixa, i les plantes queden lliures de retranquejos.

- Comprensió de les preexistències com a un volum buit per tal de poder entendre les característiques de l'espai existent, la bellesa del qual rau en l'altura sencera de la seva nau principal i els arcs de la seva estructura.

 

L'entrada al museu s'ofereix als vianants com a una opció per a endinsar-se al museu a partir de l'absis de l'església, seguint un recorregut pautat per exposicions exteriors temporals que ocupen la planta baixa.

​

S'estableix una transparència carrer-museu-jardí.

​

La connexió directa amb l'existent museu s'efectua només per al servei a partir de la planta soterrani. S'enten així el conjunt de l'edifici com a sala d'exposicions complementària l'accés a la qual potencia l'ús de l'espai públic (plaça, carrer) existent. 

​

Els arcs de la façana del pati es preserven oferint una relació física i visual amb el pati no només pels visitants però també per a la llum natural.

​