L’emplaçament on actuem, tot i pertànyer a Begur, es troba separat d’aquest. Aquesta localització més “aïllada” i propera al mar proporciona el lloc ideal per a un, en certa manera, refugi de la urbanitat de Barcelona.
El programa: segona residència per a una parella, i els seus respectius studis.

​​

“frente a un gran paisaje creen que hay que hacer un gran mirador y yo les contesto que no, porque cansa. El paisaje no debe ser una imposición permanente, debe ser una elección..." –A. Siza.

​

“no extendre més edificacions sobre el territori, sinó completar allò ja ocupat, reomplint els innecessaris buits (...) I la resta seria verd, és clar” – E.Torres Tur, Verde, ¿y el resto?

​

“motivar noves maneres d’ocupar el territori. No es tracta d’imitar o de conservar artificialment, sinó d’aprofitar realitats”

​

“una casa ha de ser concebuda pel benestar dels seus habitants” – Eileen Gray.

​

La proposta procura controlar les vistes i aprofitar-recuperar-intervenir sobre allò existent + crear o intervenir sobre el paisatge. No es tracta de conservar tot allò existent, sinò conservar allò que funciona.

No es tracta d'aïllar-se totalment de les runes, sinò participar de la seva naturalesa.

El camí s'entén com un recorregut que relaciona les diverses edificacions, entesos com un eixamplament d'aquest recorregut.

 

En un primer punt s'hi situa l'habitatge, conservant els desnivells, rajoles i vegetació existent. La participació de la naturalesa s'efectua d'una manera filtrada i controlada. Es conserva l'estructura existent -part dels murs, les biguetes i el terra de rajoles- com a runa a l'accés i com a extensió exterior de la cuina- i continuament s'hi situa la cuina i, finalment, el dormitori ocupant la planta superior. L'estructura s'extén per donar lloc a l'estudi-biblioteca de la dona amb accés també des de l'exterior.

​

En la següent curva, lloc més privilegiat més reservat de l’ull curiós del visitant i menys accidentat topogràficament disminuint així el possible vèrtig, s’intueix un mur calat al fons i horts i plantacions marcant un recorregut més privat que si se segueixen donen lloc a l’estudi de l’home. Aquest es troba a dos nivells. A cota 174 s’accedeix a la zona de treball amb il·luminació nord zenital i, a partir d'una rampa, s'arriba a la cota 173 on s'hi situa la zona de jazz i lectura requerida pel programa. Des d'aquí s'extén una passarel·la que condueix cap a la planta superior de la plataforma d'espectacles de jazz.

Seguint el camí s'arriba a la segona ruina, que és ocupada parcialment per la cuina-menjador comunitari dels invitats. Des d'aquí els murs s'extenen donant lloc a un recorregut secundari que dirigeix els caminants als pavellons de convidats.

Si, en comptes de seguir aquest recorregut un continua pel camí principal, arribarà a un porxo que emmarca el privilegiat paisatge. Es tracta d'una planta baixa lliure que acull ocasionalment espectacles de jazz. Des d'aquesta es pot accedir a la planta primera que allotja les estances tancades. La coberta d'aquesta construcció és al punt al qual s'arriba directament des de la passarel·la anteriorment mencionada.

​