CASA TOSQUELLA . intervenció

P. JOSEP MARIA GIL

 

LA REALITAT:

L'obertura de General Mitre va fer perdre la identitat de la Casa Tosquella interrompent la relació d’aquesta amb l’entorn i deixant-la formant part d’un teixit aliè a l’originari.

L’accés a la casa queda en un recorregut secundari, i per tant més amagat, i la tanca opaca que l’envolta impedeix la relació directa amb el carrer. La mitgera queda al descobert prenent una importància visual que no li pertoca.

​

L'OBJECTIU

Com podem potenciar la casa Tosquella?

Com restar importància a la predominant mitgera? Què fer per entonar-ho tot més amb l’entorn?

​

LA PROPOSTA

Es manté i s'extén el negoci existent del “garden”. Es manté també l'estructura de l'antiga casa, obrint nous passos per tal d'aconseguir un espai més lluminó, flexible i porós.

Una superfície amorfa es brinda com a solució general unificadora del projecte adoptant en cada moment la forma que aquest requereix: creix des de la vorera, s'enfila per la mitgera com a tanca i finalment marca l'accés com a porxo.

​

L’entrada, sota la malla projectada, s’efectua des del carrer Vallirana (reconvertit en carrer peatonal i amb un primer espai més ample que la parcel·la regala a l’espai públic). Des d'aquí s’inicia el recorregut a partir d’una rampa que salva el desnivell. 

En la cantonada Ballester-Mitre, l'edifici queda a una cota inferior de la del carrer, amb el qual es relaciona visualment pero no física. Així, es potencia la densitat de peatons a la cantonada Mitre-Vallirana, conduint el fluxe de persones cap a l'accés.

​

La malla de fusta -rigiditzada a partir de la triangulació- és tractada de manera que produeixi efectes llumínics i sombres que varien segons l'hora i estació. Tals triangles actuen com a marcs amb orientacions diverses. Alguns incorporen vidre de manera que impedeixin el pas de la pluja a través, d'altres biguetes de fusta per a potenciar els efectes de llum-sombra.

​

​