EL FUTUR DE L'EDUCACIÓ . EL MUR

P. ORI MEROM + CHARLIE GULLSTRÖM

 

Aquest projecte és sobretot una recerca en el tema de l'educació. 

Primerament, es defineixen els quatre conceptes bàsics que dirigiran tot el projecte: els dos primers (educació, interacció) es refereixen a l'anàlisi de com l'edicació era, és i hauria de ser. Els segons són l'adaptació dels primers en un context i el reclam de repensar l'espai que finalment durà a "el mur".

​

I.EDUCACIÓ

Realitat passat-present: El sistema educatiu del passat s'adaptava a una realitat (revolució industrial, cultura intel·lectual). En el present la realitat ha canviat, però el sistema resta igual. El sistema educatiu exclou l'art i el pensament divergent. 

El repte és com preparar per a un futur que desconeixem? Ningú té la resposta, però tots tenim la responsabilitat.

El canvi: En una realitat canviant, ens centrem en allò que roman per tal d'assentar les bases del nou sistema. Quins són els factors que defineixen allò que volem i allò que pensem al llarg del temps? L'educació hauria de potenciar l'individualitat, centrar-se en allò que un realment vol (ambició i motivació), defensant l'especialització sense perdre consciència dels altres. Debatre és una obligació, i s'aconsegueix a partir de la interacció entre especialistes (interdisciplinarietat). Així, es realitza un procés d'incubació que produeix outcomes que seran compartits per tal de contribuir a la societat (col·laboració). Especialització + interacció.

Visió educativa: La vida evoluciona, i també ho ha de fer l'educació per tal d'assegurar-nos que s'adequa a la manera com volem viure. Les habilitats s'adquiriran a partir de l'accés a la informació, les lliçons impartides tecnològicament, entregues i dates límit s'acordaran per tal d'encoratjar motivació i tenir un control, i les crítiques seran individualitzades. A més, caldrà la pràctica real.

El procés mai acaba, l'aprenentatge és un procés sense fi.

​

II. INTERACCIÓ

Patrons d'interacció: unitats individualitzades per a l'especialització envoltades d'espais d'interacció.

Parlem de coneixement i connexió, la qual cosa ens du a plantejar-nos com tal fet succeeix al nostre propi cos. S'analitzarà doncs el comportament de les neurones, individualment i connexions (sinapsis). En la sinapsis la neurona rep informació en forma d'input, ho processa i envia com a output a altres neurones. Una interneurona no pot assolir la seva funció si no és connectant amb altres. Així doncs, l'especialització només serà efectiva a partir de la interacció.

Relació envolvent-exterior: Per tal d'assolir tal interacció el millor és deixar que tal surgeixi naturalment. Si es força a partir de múltiples connexions, és més fàcil evitar-la prenent un paper d'anonimat lliure de responsabilitats.

 

III. CONTEXTUALITZAR

On succeeix? El terme "on" implica espai, però l'espai és complexe. No podem referir-nos-hi sense considerar el poder de les persones d'interpretar-lo, entendre'l, ocupar-lo i definir-lo.

L'espai com a experiència: l'espai és essencialment una construcció mental. És el mitjà de la nostra relació amb el món i amb tot el que hi ha. L'aire i el vent només l'habiten, com nosaltres. L'espai és quelcom més. Què és l'espai físic sinò sensacions que impacten les nostres xarxes neuronals? Com sabem que allò que veiem no és un artificie de projeccions al nostre cervell? No ho sabem. L'espai, al final, és com el pensem.

L'espai com a funció: Mentre l'arquitecte parla de dissenyar un espai que satisfaci les necessitats humanes, les necessitats humanes són adaptades per tal de satisfer els espais dissenyats. El disseny pot controlar l'actuar de l'home. La tasca dels arquitectes sembla la d'etiquetar els espais d'altra manera abstractes i sense sentit a partir de funcions que són instruccions per a les persones sobre com actuar en un lloc i temps determinat.

L'espai és el buit que tenim la necessitat d'omplir amb contingut i amb la pròpia presència.

La dimensió social: L'espai com a experiència on les persones són participatives i no passives en el seu ús i disseny. 

​

IV. REPENSAR

El canvi: L'arquitectura té el poder de materialitzar idees, de manera que no hauria de seguir sinò liderar la concepció d'espai per a l'ús humà. Té el poder de canviar les nostres vides i transformar els modes de viure. 

L'aposta és crear una arquitectura radical, on un encara no sap com comportar-s'hi. Si només dissenyem allò que la gent ja sap o vol, res nou surgirà.

​

EL MUR

Què és: tectònic, però amb significats implícits. Pot ésser carregat de simbolismes (la caiguda del Mur de Berlin, El Mur de les Lamentacions... i fins i tot "The Wall" de Pink Floyd... una crida a la individualitat).

Què pot ser: cap a un nou significat. El mur com a capa d'interfície entre una cara externa en contacte amb l'exerior i una d'interna relacionada amb l'espai principal. Aquestes dues cares no només separen, però defineixen espais entre elles. Aquests espais "entremig" és les activitats humanes s'hi duen a terme. 

El mur canvia, s'inclina, gira, es curva, és dinàmic. Accepta allò nou, estrany, inesperat, allò que preocupa i estorba.

Espais amagats, forats a barreres, estructures suspeses, ponts, contenidors d'activitat discontinus... els espais creats contenen aparells tecnològics per a  la interacció amb altres espais i altres ocupants arreu del món. 

Aquests espais indefinits, inconvencionals, estan buits de significat: l'adquireixen només a partir de les canviants formes com s'ocupen. Aquesta llibertat d'eleccions du no al caos, però a una forma més subtil d'ordre més enllà de la conformitat amb les normes socials. Allò possible depèn del nostre nivell de comprensió i capacitats.

 

L'EMPLAÇAMENT

Stockholm.

A l'analitzar la ciutat i un dels principals centres educatius (KTH, al nord) un s'adona que una de les principals avingudes (Valhallavägen) actua més com a separador que com a connector entre educació i ciutat. La seva situació estratègica el converteix en el candidat ideal per a la intervenció. Tenint en compte que el seu comportament actual és ineficient, la proposta aposta pel canvi: de barrera a espina. La seva extensió i les seves connexions esdevenen crucials. El projecte analitza l'avinguda detingudament per tal d'identificar les situacions que s'hi donen, potenciant-ne les que són adients i redefinint la resta.

I després... l'artefacte.

Una addició visible i neutral. Una injecció de coneixement. Literalement una ciutat entre una ciutat.

​
​