EL conflicte palestino-israelià
P. EDUARD CALAFELL
Tema recurrent, però complicat conèixer-ne les vertaderes arrels. Es remunta a molts anys enrere, amb el nazisme i l'holocaust jueu, la creació del sionisme, les contradictòries promeses del Govern Britànic a àrabs i jueus, les onades de migració, la creació d'Israel com a nació jueva...
tot plegat generant revoltes, violència i extremització en forma de terrorisme.
Aquest conflicte ha marcat el territori amb límits/fronteres -el mur- i checkpoints -punts on és atravessat-
La realitat a la que ens enfrontem es cristalitza en tres conceptes inseparables l'un de l'altre:
un referent: el conflicte / un context: el territori / i un element: el mur (emblema)
​
INSTRUMENTS ESPACIALS D'OCUPACIÓ *ref​ weaponized architecture Palestine.
​
Des d'un punt de vista crític, es pot redefinir l'ocupació israeliana en una sèrie de mitjans arquitectònics:
1.Mur de separació: El seu recorregut no només se situa a l'est de la Green Line (territori de Cisjordània) sinò que a més zigzagueja incloent dins assentaments israelians -existents potencials. La seva temporalitat és permanent.
2. IDF Checkpoints: mitjà per a prevenir, controlar i filtrar el moviment dels palestins a les seves terres.
3. Separació d'Infrastructures: Cisjordània funciona a través de diverses capes que se superposen sense tocar-se entre elles.
4. Destrucció Militaritzada: comporta una transformació urbana i ataca la intimitat de la població.
5. Enclavaments Palestins: densos i limitats.
6. Assentaments Israelians: l'enginyeria de la seva construcció està involucrada en una estratègia militar.
El mur adquireix especial importància perquè no només separa físicament, però també psicològicament fomentant "la por a l'altre" i desafiant la llibertat individual. La diversistat és precebuda com una amenaça, impacta en l'imaginari de les persones alimentant la separació. Però, és allà on hi ha realitats simultànies, entre tensions polítiques, socials, econòmiques, espacials i temporals on es generen llocs d'oportunitat.
​
*ref. Léopold Lambert via Weaponized Architecture
PAPER DE L'ARQUITECTURA
​
L'aproximació al projecte és abastracta, perquè pretén entendre l'arquitectura com una missió. Els conflictes generalment tracten de l'espai, i és allà on es desenvolupen. Resulta lògic que sigui a l'espai on es resolguin. L'arquitecte ha estat educat per a pensar l'espai, imaginar-lo, visualitzar-lo... prenent part en el procés de pau i treballant amb els negociadors poden omplir el buit que existeix entre la manera de fer polítiques i els detalls de les persones a les quals tals polítiques van adreçades. Fa falta una visió espacial per a fer els llocs més positius, més habitables.La capacitat d'imaginar una ficció i cristalitzar-la a la realitat pot ser una vertadera esperança. La complexitat del conflicte no pot servir com a excusa per a la no-actuació. El treball dels negociadors, urbanistes, arquitectes... és somiar que una altra realitat és possible i, només llavors, podrà esdevenir-ho.
​
​
ESTRATÈGIA
Checkpoints: potencial com a punt d'intercanvi. Es parteix de la declaració que l'escenari ideal seria tal on el mur deixés d'existir, però per no centrar-nos en un escenari utòpic, acceptem que hi haurà d'haver una presència militar. No obstant això, l'edifici no serà un checkpoint gegant perquè no recolzem l'arquitectura del colonialisme, sinò que els requeriments d'aquest s'adapten al projecte. Així, l'edifici prodria funcionar igualment en un escenari ideal de pau.
Objectiu: atravessar el mur. El modus operandi són fronteres, la resposta són connexions.
Formalització: circular-ovalada aportant igualtat de condicions a ambdós i generant un espai públic compartit d'interacció al centre.
Consideracions: actuar en zones conflictives requereix molta cura i respecte.
Com es produeix: s'efectua un Tall al Mur, acte seguit s'Uneix amb el Cercle, i finalment s'Ocupa generant Interacció.
Passos procés: Es tanca a l'exterior hostil mitjançant un filtre opac i hermètic. / La seva Presència representa una Fita -adquirit per la seva condició de tall en el mur-. / Reuneix Activitat al seu interior de manera que no és només un gest simbòlic, sinò que Genera un Espai Públic d'Interacció "entre" el mur.
Bases: Filtres: progressius tancaments des d'opac i tancat a l'exterior fins a un espai obert-. / Pati central: element que reuneix l'activitat potenciant la interacció-. / Programa que es distribueix a partir d'aquests mateixos principis.-
Mur: ha passat de ser una línia en un mapa (Green Line) a prendre gruix i relleu en forma de mur opac de formigó de 8m i recorregut zigzaguejant (barrera física i psicològica). La tensió que acumula el fa potencial d'actuació. La intervenció proposa un diàleg entre allò que existeix i allò que es vol aconseguir:
1. Present: a l'exterior hi trobem el mur opac existent, representa el conflicte i acumula tensió
2. Record: quan entra en contacte amb l'edifici és alterat, perforat, conservat només com a monument de memòria de la història.
3. Utopia: al pati central el mur desaparaeix com a declaració d'allò que es vol aconseguir, un futur pacífic conjunt.
La proposta no es mostra com a solució al conflicte però sí que tindrà intrínseca en la seva naturalesa uns principis. L'arquitectura té el poder de mostrar la possibilitat, suggerir una oportunitat. Diu: la frontera pot serparar, però també pot connectar.
​
EMPLAÇAMENT
Per a concretar i situar el projecte en un mapa, es prenen una sèrie de condicions
1. Proximitat al Mur:una de les principals causes del conflicte, resulta lògic que sigui també el punt de partida de la solució.
2. Interacció israelians-palestins: per a potenciar-la.
3. Repercussió a Jerusalem: pel vincle emocional i cultural de la ciutat, i per ser un cas especial
-concretament la old city- on hi ha convivència sense separacions físiques.
L'escenari idoni és Giv'at Shapira (French Hill). Assentament israelià al nord d'Est Jerusalem creat il·legalment el 1968. Es troba proper al mur de separació, així com també a una infrastructura principal (road 1-60) i a la Hebrew University.
El mur en aquest punt és caracterísitic ja que crea fronteres entre territoris palestins.
​
PROGRAMA
Se centra en treballar per a un objectiu comú on la interacció es generi de manera directa (i no forçada). Aquest farà referència al sector de les tecnologies i comunicació, que és important i potent en ambdues poblacions. A més, proveïrà els ocupants amb un programa més públic com a resposta a la seva situació i el fluxe de persones que genera el checkpoint. Així, la interacció no serà només entre israelians i palestins però també entre sexes, edats i poders adquisitius diversos. A més ocupació i diversistat, millor.
L'edifici consta de dos accessos (des d'Israel i des de Palestina) a cotes diferents (desnivell de 3m salvat en 78m). Ambdós compten amb un checkpoint en una zona porxada que actua com a umbral de compressió entre un exterior descontrolat i hostil i un interior-exterior definit i acotat per l'edifici. A partir d'aquests l'usuari accedeix a l'espai públic central.
Les dues recepcions (a +677 i +678) distribuïdes a partir del pati -on hi extenen l' activitat- permeten l'accés al programa interior.
En l'espai immediatament posterior als checkpoint s'hi situa una rampa esglaonada i un ascensor que permet
l'accés directe a la planta primera, a cota +682, que és un espai continu.
L'ús de les rampes potencia la densitat dels espais semiexteriors, la interacció entre usuaris i la sensació de moviment i activitat des del pati.
Tots els elements els trobem en igualtat de condicions per a no prioritzar.
​
PATI CENTRAL
Element principal del projecte que reuneix l'espai públic i on el mur despareix (escenari utòpic de convivència).
Té una superfíce oval de 4155,5m2 i no abarca un programa concret, sinò que es presenta com a espai continu i inclinat que uneix i intenta igualar les dues entrades. Serà a més articulador de la circulació. Defensa l'apropiació espacial: usos múltiples, grups múltiples, multiplicitat de significats. Es remarca el dret dels ocupants no només de fer ús de l'espai, però també d'interpretar-lo, identificar-s'hi i apropiar-se'n. S'hi poden donar diverses situacions: terreny de joc, fires i mercats, concerts, zona d'exposicions... Proporciona un marc a omplir.
ESTRUCTURA
L'edifici s'organitza a partir de 50 pòrtics de fusta laminada encolada de longituds i cantells -vistos- canviant.
El forjat s'efectua a partir d'un sistema híbrid de panells estructurals de fusta (CLT)+ capa de formigó. La resistència lateral és provista a partir de dos sistemes: panells CLT que recorren tot el perímetre exterior protegits per la pell d'acer corten de la façana, combinat amb parets de fusta microlaminada LVL que recorren tot el perímetre interior i queden vistos. La coberta a partir de panells CLT amb acabat d'acer corten que aporta continuïtat formal a la façana.
Degut al tamany dels membres i massa del sistema, la combinació és considerada "heavy timber construction" peremetent que pugui quedar exposada sense necessitat de materials addicionals resistents al foc. De totes maneres, tots els membres són dimensionats lleugerament majors als requeriments estructurals per a preveure una carbonització externa en cas de foc sense comprometre la resistència de l'edifici.
L'alçada dels pilars en el pati interior s'ha determinat de manera que l'altura més baixa (pla de façana) sigui habitable.
A partir del pati les bigues baixen amb una inclinació de 7º.
Pel que fa als filtres, trobem la façana exterior, un filtre totalment opac i brusc en un gest de tancar-se a l'exterior hostil. La seva materialitat d'acer corten reté i mostra les variacions amb el pas del temps. El solapament de les plaques constribueix a aquesta imatge hostil.
A l'interior s'hi desenvolupa el programa, que se separa de l'espai semiexterior a partir d'un tancament majoritàriament vidriat o bé de fusta o guix que permeten l'entrada i reflexió de la llum.
L'espai intermedi -transició interior exterior- és un espai cobert i protegit però no climatitzat que relaciona l'interior amb el pati.
Conté les circulacions principals, i es protegeix del sol a partir del tercer filtre, el brise soleil de xapa d'acer corten perforat i plegat. Aquest proporciona una lectura vertical de l'edifici des del pati.
​
CONDICIONAMENT I SERVEIS
S'aprofita, en la mesura del possible, la llum natural controlada i matisada pels filtres. La cortina de panells d'acer a mode de brise soleil redueix la incidència solar però permet la ventilació i entrada de llum. L'orientació ha determinat la posició de cada panell, així com també la distribució del programa interior de l'edifici. L'envolvent hermètic, en segon pla, afavoreix l'entrada de llum i la filtració d'aquesta a partir de gradacions i matissos de translucidesa. La façana exterior és totalment opaca.
L'edifici es divideix en 3 zones climàtiques:
Classe A: espais intermitjos, coixí tèrmic. Sistemes passius i bioclimàtics + sistemes indirectes. El seu control no és estricte.
Classe B: estances majors. Climatitzadors amb conductes pel terra tècnic i impulsió pel terra.
Classe C: Estances d'ús puntual. L'aportació climàtica a partir de fancoils es dóna només quan són ocupades.
El sistema de climatització es basa en una instal·lació unitària amb font de produccicó comú situada a la planta d'instal·lacions (cota +678,5) i tractaments diferenciats a cada ambient, a partir d'aparells semicentralitzats. Els conductes circulen pels patis d'instal·lacions verticalment i pel terra tècnic horitzontalment evitant l'aparició de fals sostre i deixant vistes les bigues de fusta.
