top of page

NO-llocs I . emmarcant els no-llocs

P. ORI MEROM + CHARLIE GULLSTRÖM

 

NO LLOCS, MARC AUGE

"Era en aquests llocs plens de gent, on milers d'itineraris individuals convergeixen per un moment, sense saber l'un de l'altre, on sobreviu una mica l'encant incert dels patis, parcel·les, andanes i sales d'espera on els viatgers aturen el pas (...) el sentiment que tot el que hi ha per a fer és "veure què passa"."


ACCELERACIÓ: Sobreabundància d'esdeveniments, la imatge d'un món sense fi.
EXCÉS: El progrés és la religió: es requereix sempre més innovació, tecnologia, consum... un excés de temps, espai i ego.

ANÒNIM: Sol però un de tants. La persona prova per uns instants les alegries passives de la pèrdua d'identitat.

DIRECCIONS: El vincle entre individu i entorn en un espai de no-lloc a partir de la mediació de paraules que ens ofereixen "instruccions d'ús".

CONSUM: Fes com els altres per a ser tu mateix. L'individu com a una simple i aïllada unitat de consum.
TRANSITORI: Els no-llocs són espais que et dirigeixen d'un a l'altre, on generalment cap activitat hi pren lloc en si mateixa.

​

Generalment, el mot Lloc, en oposició a Espai, expressa un fort vincle afectiu entre la persona i un escenari concret. "Si un lloc pot ésser definit com a relacional, històric i amb identitat, un espai que no pugui ser definit com a tal serà un no-lloc."- Marc Auge.

​

EMPLAÇAMENT: KISTA

Què necessita Kista? Explorant els No-Llocs

L'autopista E4 divideix Kista i Sollentuna en dues ciutats aïllades actuant així com a barrera física i font de soroll i emissions. A més, crea "restes urbanes". Les vies de tren, les torres d'electricitat, els aparcaments... a més de l'autopista en si, constitueixen els no-llocs de l'emplaçament.

 
El reclam: molts dels no-llocs mencionats podrien esdevenir llocs, de manera permanent o temporal, depenent del seu ús en el temps.

La intervenció: emmarcar els no-llocs a la vegada que es procuri una connexió entre  Kista i Sollentuna.


Després d'un anàlisi comparatiu entre ambdues ciutats, es declara que els punts forts són la tecnologia i empreses a Kista, i l'abundància de població jove a Sollentuna. Així doncs es proposa una solució enfocada en potenciar la creativitat per tal que la població jove desenvolupi i faci créixer el potencial de les entitats existents.


Definim l'objectiu: potenciar el coneixement i creativitat, proveïnt les adients condicions urbanes.

El programa es basarà en parcs, oficines, cultura, comerç i habitatge, i ho farà a partir d'un model basat en la diversitat i integració.

Des d'un punt de vista físic, l'intent és connectar a mode de "pont" l'autopista establint connexions en les dues direccions. Les capes de connexions s'estableixen amb una quadrícula tridimensional a partir de nuclis d'activitat als punts on es produeixen interseccions i emmarcant els principals no-llocs convertint-los en patis.

La quadrícula, a més, s'adapta a la topografia i genera fluxes de diversa intensitat que marquen una jerarquia de connexions: la principal peatonal, les de ciclistes, vies verdes i les alternatives en la seva capa superior (el que es podria entendre com una gegant coberta transitable) mentre que en el seu interior allotja activitats diverses (culturals, comercials, d'oficina...). Els patis generats també acullen activitats diverses.

S'alternen també edificacions de gran altura en forma de torres que incorporen el programa d'habitatge a la vegada que aporten una diversitat al conjunt no només física, però també visual al crear percepcions diverses des dels vials de coberta (la visió lineal contínua queda interrompuda i les perspectives es multipliquen).

​

bottom of page