"Com més s'adapta Hong Kong, més esdevé ell mateix. És una ciutat capaç d'absorbir qualsevol influència sense comprometre la seva cultura essencial pròpia." -Rem Koolhaas.

Amb una població d'uns 7 milions de persones compreses en una àrea de 426 milles quadrades, Hong Kong és una dels llocs més densament poblats del món. Així com en altres llocs, on el creixement no pot ser horitzontal, els habitatges tendeixen a créixer en alçada per tal de proveir a tots els seus habitants d'un lloc on viure.

L'emplaçament: HONG KONG. 

El problema: Falta de sòl.

La solució: Créixer amunt.

​

La resposta a l'elevat nombre d'habitants sembla clara, el problem és com aquesta s'ha dut a terme: a partir de torres de formigó infinites i repetitives que han dut a una anonanimitat desesperant. L'espai de la ciutat no crea identitat ni relacions, només solitud i similitud. Sol, però un de molts. 

Què succeeix si proveïm a les persones amb un espai on puguin expressar-se? Què succeeix si concebem el buit com a "tabula rasa", un lloc on l'individu pugui anar i ocupar, apropiar-se'n lliurement?

 

L'objectiu: Una torre d'individus.

La referència: El sistema de les nou capes de la selva.

(Hong Kong s'associa a la jungla urbana, duent el concepte un pas més endavant, apliquem el sistema de capes de la jungla a la ciutat en si mateixa.)

La solució: Una comunitat en altura que potencia la individualitat, personalitat i llibertat. Es crea un nou sistema on les estances, funcions, la localització i els espais en si esdevenen una elecció dels seus ocupants. Una comunitat que creix verticalment i es transforma en cada moment a partir del moviment de les seves cel·les amb un mecanisme que permet el seu desplaçament en l'eix vertical a la vegada que la seva rotació a 360º. Així, l'aspecte exterior del conjunt està en constant canvi i moviment, com també ho estan les relacions i funcions entre cadascuna de les unitats. La motivació principal de l'espai és causat a partir de la participació de les persones i les seves necessitats/voluntats.

​

Es tracta doncs d'una comunitat configurada a partir de torres que conten amb diverses unitats. L'accés a cadascuna es resol a partir del centre d'aquestes torres amb ascensors cilíndrics. Existeixen diversos tipus d'unitats segons les funcions que acullin. La possessió d'aquestes serà sobjecte a una temporalitat prèviament establerta.

Cal que es tinguin en compte tres tipus o graus d'espacialitat: l'espai interior de la unitat -on s'hi desenvolupa la funció principal, pot tractar-se d'habitatge, oficina, equipament... de caràcter més privat - la teulada de cadascuna d'aquestes -que és ocupada pels usuaris de la pròpia unitat o bé per altres i té un caràcter més públic tipus plaça, el pas d'una a l'altra serà possible només en determinades ocasions quan dues unitats coincideixin en posicions contigües i per tant permetin el pas d'una a l'altra- i la relació entre les diverses unitats -que permetrà el pas mencionat o bé actuarà com a paret on projectar-hi, protecció del sol, mirador de vistes...-.

 

El disseny anticipa el canvi i creixement. La ciutat és moviment, adaptabilitat... vés, troba el teu lloc!

Pren-lo, transforma'l, adapta'l!

​